LA PREMSA S’ATREVEIX A CÓRRER LA GARMIN TEAM TRAIL

LA PREMSA S’ATREVEIX A CÓRRER LA GARMIN TEAM TRAIL

Representants de la premsa escrita, la ràdio i la televisió deixaran els seus micròfons i les seves plomes aparcats el cap de setmana del 15-16 juny per a córrer la Garmin Team Trail. Una aventura que va sorgir en un entrenament amb periodistes a Collserola i que ha culminat en un equip de vuit integrants.

-Javier, ets l’únic amb experiència en la Garmin Team Trail. Com va anar?

-Javier Veliz (Gol Televisión). Va ser el 2017. Estava segur de mi mateix. Era el meu pensament els dies abans de plantar-me en la línia de sortida de Castellar de n’Hug. Situat entre l’elit del trail running, aquesta seguretat es va esfumar, com es va anar esfumant la meva energia a través de gairebé 25 quilòmetres fins arribar a Bagà. 25 quilòmetres amb paisatges inoblidables a través de prats sense cap ombra, pujades interminables acompanyades del so d’ocells rapaços que semblaven portar males notícies. Alta muntanya, 1.980 metres al punt més alt, una baixada terrorífica per la Canal Mala. Van ser 4 hores. Un paisatge idíl·lic acompanyat d’un sofriment i una promesa: tornaré i tot serà diferent. La improvisació és molt millor si va després de l’assaig.

-Alguns teniu molta experiència en carreres de muntanya. Per què us agrada tant?

-Xavi Alujas (Rac1). Porto des del 2013 corrent només carreres de muntanya. M’agrada córrer per la muntanya per la llibertat que em dóna, la solitud i aquesta tranquil·litat. Perquè no tot és córrer ràpid, sinó que t’esforces per tenir grans vistes i gaudir del camí. Poder parar, respirar amb vistes que només corrent podries tenir.

-Què us sembla el format de la prova?

-Javier Sánchez (El Mundo). El format de la GTT em sembla una magnífica idea perquè és portar les emocions dels esports d’equip al trail running. És el que passa a la pista amb els relleus o en l’asfalt amb el Ekiden japonès. Encara que entrenis sol i et preparis per alguna competició individual amb la GTT pots viure aquesta emoció conjunta i alhora la responsabilitat. A mi és el que més em crida l’atenció. En qualsevol carrera si acabes 10 minuts abans o més tard només t’importa a tu, però aquí tens el pes de l’equip i això és diferent, és divertit. A mi, per exemple, em toca la primera etapa i ja penso a veure en quina posició deixo a la resta, que no estiguin enrere.

-Pol, tu ets potser el que té menys experiència en aquestes proves. Amb quines perspectives afrontes la GTT?

-Pol Marsà (8tv). Porto menys d’un any practicant el trail running, així que tot és un repte. De fet correré la cinquena etapa, 26 quilòmetres. Per un quilòmetre serà la distància més llarga que hauré corregut fins ara, així que el repte serà acabar l’etapa sense patir. La veritat és que sóc nou en el running però fa molts anys que practico el muntanyisme i tinc bona experiència en proves de llarga distància i alta resistència, així que conec el meu cos i les seves alertes. Amb això, sort i entreno segur que gaudirem de la Garmin Team Trail.

-Quina etapa us agrada més?

-Raul Orgales (Rac1). Em criden molt l’atenció els etapes 6 i 7. Per la seva proximitat a la sortida del sol. Serà la primera vegada que faig una cursa nocturna i poder coincidir amb la sortida del sol em cridava molt l’anteció per l’espectacle que és córrer i veure com comença el nou dia envoltat de natura. Per això córrer l’etapa 6, i depenent dels temps dels meus companys, em pot permetre gaudir de la nova experiència que és córrer de nit i acabar de bon matí.

-Jordi, tu et poses un dorsal gairebé cada cap de setmana. Em pots recordar el teu calendari?

-Jordi Gil (Televisió de Catalunya). El 27 d’abril vaig fer la Mallorca 312, l’1 de maig triatló per equips de El Prat, el 19 maig la Polar Gran Fons La Mussara, el de 9 juny faig Marnaton Begur, 15 juny Garmin Team Trail i 30 juny Ironman Nice.

-Per què us sedueix la Garmin Team Trail?

-Edu Polo (Mundo Deportivo). Per a mi el trail running és el més bonic que hi ha encara que per desgràcia és el que menys practico per una qüestió de temps. Hi ha menys impacte que en asfalt i menys pol·lució. Tot és molt més bonic. I poder córrer de nit és una cosa espectacular i agraïda. Aquesta prova és un repte en molts sentits. Participar en equip, la companyonia, gairebé creuar Catalunya en vuit etapes. Des que va néixer la prova tenia la il·lusió de fer-la. Ara ho farem realitat i serà molt divertit. Segur que ens ho passarem molt bé.

-Aleix, la prova acaba precisament on resideixes. Esperes ser profeta en la teva terra?

-Aleix Parisé (Rac1). Em fa molta il·lusió compartir aquesta experiència amb companys de treball de treball i la casualitat ha volgut que la GTT tingui una etapa que resumeix la meva vida i tindré l’honor de fer-la. Jo vaig néixer a Sabadell però em vaig criar a Matadepera i Terrassa. I actualment visc a Sant Cugat. Faré l’última etapa, que tancarà aquesta beneïda bogeria. Què més es pot demanar? A córrer!